dimarts, 30 de juliol del 2013
Mai és tard per començar...
Conserva el que tens, oblida el que et fa mal ...
lluita pel que vols ...
valora el que tens,
perdona als que et fereixen i gaudeix dels que t'estimen.
Ens passem la vida esperant que passi alguna cosa ...
i l'únic que passa és la vida, no entenem el valor dels moments, fins que s'han convertit en records.
Per això fes el que vulguis fer, abans que es converteixi en el que ‘’t’agradaria" haver fet.
No facis de la teva vida un esborrany, potser no tinguis temps de passar-ho en net ...
Mai és tard per començar...
a ser feliços.
Bob Marley
dimecres, 17 de juliol del 2013
Jo sóc Jo i Tu ets Tu
.
Jo sóc Jo
Tu ets Tu.
Jo no estic en aquest món per complir les teves expectatives
Tu no estàs en aquest món per complir les meves.
Tu ets Tu
Jo sóc Jo.
Si en algun moment o en algun punt ens trobem
Serà meravellós
Si no, no es pot remeiar.
Mancat d'amor a mi mateix
Quan en l'intent de complaure't em traeixo.
Mancat d'amor a Tu
Quan intento que siguis com jo vull
En comptes d'acceptar-te com realment ets.
Tu ets Tu i Jo sóc Jo.
(Fritz S.Perls)
Fritz S. Perls (1893-1970) Creador de la Teràpia Gestatl, considerava
que l'arrel dels trastorns psicològics podia estar en la incapacitat de les persones d'integrar amb èxit i encertadament les parts de la seva personalitat en un tot saludable.
Jo sóc Jo
Tu ets Tu.
Jo no estic en aquest món per complir les teves expectatives
Tu no estàs en aquest món per complir les meves.
Tu ets Tu
Jo sóc Jo.
Si en algun moment o en algun punt ens trobem
Serà meravellós
Si no, no es pot remeiar.
Mancat d'amor a mi mateix
Quan en l'intent de complaure't em traeixo.
Mancat d'amor a Tu
Quan intento que siguis com jo vull
En comptes d'acceptar-te com realment ets.
Tu ets Tu i Jo sóc Jo.
(Fritz S.Perls)
Fritz S. Perls (1893-1970) Creador de la Teràpia Gestatl, considerava
que l'arrel dels trastorns psicològics podia estar en la incapacitat de les persones d'integrar amb èxit i encertadament les parts de la seva personalitat en un tot saludable.
divendres, 5 de juliol del 2013
Plàtans verds i madurs
Un home va decidir passar algunes setmanes en un monestir del Nepal. Una tarda va entrar en un dels nombrosos temples de la regió i va trobar a un monjo assegut a l'altar, somrient. Li va preguntar per què somreia.
- "Perquè entenc el significat dels plàtans", va ser la seva resposta.
Dit això, va obrir la bossa que portava, extraient d'ella un plàtan podrit.
- "Aquesta és la vida que va passar i no va ser aprofitada en el moment adequat, ara és massa tard."
Seguidament, va treure de la bossa un plàtan encara verd, ho va mostrar i va tornar a guardar-lo.
- "Aquesta és la vida que encara no va succeir, cal esperar el moment adequat."
Finalment va prendre un plàtan madur, el va pelar i el va compartir amb ell.
"Aquesta és la vida en el moment present.
Alimenta't amb ella i viu sense pors i sense culpes."
dimarts, 2 de juliol del 2013
La malaltia segons el Dr. Edward Bach
No és la malaltia, el que importa ... és el pacient.
No importa el que tingui el pacient. No és la malaltia, així denominada, el realment important a tractar, el mateix mal pot causar diferents resultats en diferents persones.
No importa el que tingui el pacient. No és la malaltia, així denominada, el realment important a tractar, el mateix mal pot causar diferents resultats en diferents persones.
Si els efectes fossin sempre els mateixos en
totes les persones, seria molt fàcil conèixer el nom de la malaltia, però això
no és així, i és precisament aquesta la
raó per la qual, en la ciència mèdica, és tan difícil anomenar a una particular
malaltia que el pacient està patint.
La malaltia no té importància, l'important és
el pacient, la forma en què ell o ella se sent afectat, que és la nostra
veritable guia a la curació.
En la
vida diària, cada un de nosaltres té un caràcter que li és propi. Aquest està
conformat pels nostres gustos, disgustos, idees, pensaments, desitjos,
ambicions, la forma en què tractem els altres i coses semblants. Bé, aquest
caràcter no és del cos, és de la ment, i la ment és la part més delicada i
sensible de cada un de nosaltres. de manera que podríem preguntar-nos si
aquesta ment, amb els seus diferents estats d'ànim, no és la primera a mostrar
símptomes de malaltia, i sent tan sensible, és una guia molt millor en una
malaltia de dependre del
cos.
Els
canvis en les nostres ments ens guiaran clarament al remei necessari, tot i que
el cos pugui mostrar molt poca alteració.
Ara
desviem la nostra atenció cap a algunes de les diferents formes per les quals
una malaltia en particular pot afectar un individu. Tots sabem que una mateixa
malaltia pot afectar a cada un de nosaltres de forma molt diferent. Per
exemple, si Tommy te el xarampió, pot tornar.se irritable - la Sissy està
tranquil · la i endormiscada - en Johnny vol ser mimat - el petit Peter és tot
nervis i por - Bobby vol estar sol, etcètera, etcètera. Llavors, si la malaltia
té tants efectes diferents, no té sentit tractar aïlladament. És millor tractar
a Tommy, Sissy, Johnny, Peter i Bobby, i sanar-los, dient adéu al xarampió.
És important que recordin que no és el
xarampió el que ens dóna la guia per al tractament, sinó la forma en què cada
petit és afectat; i l'estat d'ànim d'aquests és la guia més eficaç per saber
que necessita cada pacient en particular. I així com l'estat d'ànim ens guia en
el tractament de la malaltia, també així pot portar-nos en direcció
a la malaltia i permetre'ns detenir el seu atac.
El petit Tommy torna de l'escola a casa generalment cansat o
adormit o nerviós o fent escarafalls, o potser vol estar sol, etcètera. No és
"el mateix", com solem dir. Uns veïns amables que passen diuen que
"Tommy sembla estar incubant una malaltia", ¡de manera que heu
d'esperar! Però, per què esperar? Si Tommy és tractat d'acord amb el seu estat
de ànim, molt aviat tornarà a estar com sempre, i qualsevol que sigui la
malaltia aquesta serà tractada abans i no es produirà, i si ho fa serà tan
feble que serà difícil advertir-la.
I així passa amb
qualsevol de nosaltres: abans que qualsevol malaltia es manifesti hi ha un període en el qual
no estem previnguts, o ens sentim febles, aquest és el moment en què hem de
tractar, preparant i detenint les coses abans que avancin més.
Prevenir és millor que curar, i aquests remeis
(Les Flors de Bach) ens ajudaran meravellosament a posar-nos bé, a protegir-nos
dels atacs dels agents desagradables.
Extret d'una part de la Conferència de
Wallingford en el 50 aniversari del Dr. Bach el 24 de setembre de 1936.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)