dilluns, 30 de desembre del 2013

FELIÇ 2014


Obro la porta a un nou any.
Tanco amb amor la del passat. És passat. 
Enrere deixo tots els pesars i ferides.
La porta s'obre i sé que estic fora de perill. 
El procés de la Vida, em recolza en cada pas del camí.
“Allibero el passat i visc el present”
(Louise Hay)


Us desitgem un feliç i molt bon any 2014

Josep Mª i Montse

dilluns, 16 de desembre del 2013

UN DESIG DE COR

      Un desig de cor: que la felicitat no sigui un objectiu en les nostres vides.



     Sobretot en aquests dies, en què la paraula felicitat conviurà en les nostres frases i desitjos fins a saturar-los.

     Que la felicitat resulti, en canvi, una conseqüència de la nostra manera d'estimar, d'actuar, de relacionar-nos, de tractar els altres, a les altres espècies, al planeta. Que no es vengui, que no l'ofereixin als comerços durant dies i nits de consum addictiu, que no la posin en oferta en les botigues, en les cadenes d'electrodomèstics, als concessionaris de cotxes. Que cap programa permeti baixar-la d'Internet de manera immediata, amb un clic del ratolí, sense esforç i sense reflexió. Que la felicitat no sigui la pastanaga promesa amb la qual governants corruptes, economistes i empresaris sense ètica, operadors mediàtics obscenament immorals, ídols esportius, musicals i farandulers amb peus de fang intenten esprémer i posar-nos al seu servei.Que la felicitat no sigui l'ham de gurus oportunistes i falsos buscadors de l'espiritualitat.

     Que no la confonguem, desvalorant-la, amb el  plaer, amb la satisfacció immediata, amb el gaudi sensual.

     No busquem la felicitat.

     I si en lloc de perseguir la felicitat ens quedéssim quiets perquè ella ens atrapi?

     La felicitat és la conseqüència d'una manera de viure, és el que ens deixa una vida amb sentit, amb empatia, amb propòsits i horitzons que vagin més enllà del nostre melic. 

     La felicitat és el que ens arriba quan vivim de manera que millorem una mica el món, i per això no fa falta córrer... només cal ser-hi.



diumenge, 1 de desembre del 2013

La gent que m'agrada

 

     M'agrada la gent que vibra, que no cal empènyer, que no cal dir-li que faci les coses, sinó que sap el que cal fer i que ho fa en menys temps del que s'esperava. La gent que cultiva els seus somnis fins que aquests somnis s'apoderen de la seva pròpia realitat.
     M'agrada la gent amb capacitat per assumir les conseqüències de les seves accions, la gent que arrisca el cert per l'incert per anar darrere d'un somni, que es permet fugir dels consells sensats deixant les solucions en mans del nostre Pare Déu.
     M'agrada la gent que és justa amb la seva gent i amb si mateixa, la gent que agraeix el nou dia, les coses bones que hi ha en la seva vida, que viu cada hora amb bon ànim donant el millor de si, agraït d'estar viu, de poder regalar somriures, d'oferir les seves mans i ajudar generosament sense esperar res a canvi.
     M'agrada la gent capaç de criticar constructivament i de cara  però sense fer-me mal ni ferir-me. La gent que té tacte.
     M'agrada la gent que té sentit de la justícia .A aquests els dic els meus amics.
     M'agrada la gent que sap la importància de l'alegria i la predica. La gent que mitjançant bromes ens ensenya a concebre la vida amb humor. La gent que mai deixa de ser acriaturada.
     M'agrada la gent que encomana amb la seva energia.
     M'agrada la gent sincera i franca, capaç d'oposar-se amb arguments raonables a les decisions de qualsevol.
     M'agrada la gent fidel i persistent,  que no defalleix quan d'assolir objectius e idees es tracta.
     M'agrada la gent de criteri, la qual no s'avergonyeix a reconèixer que es va equivocar o que no sap alguna cosa. La gent que, en acceptar els seus errors,  s'esforça genuïnament per no tornar a cometre'ls. La gent que lluita contra adversitats.
     M'agrada la gent que busca solucions.
     M'agrada la gent que pensa i medita internament. La gent que valora als seus semblants no per un estereotip social ni com llueixen.  La gent que no jutja ni deixa que altres jutgin.
     M'agrada la gent que té personalitat.
     M'agrada la gent capaç d'entendre que el major error de l'ésser humà, és intentar treure del cap allò que no surt del cor.
     La sensibilitat  el coratge, la solidaritat, la bondat, el respecte, la tranquil-litat, els valors, l'alegria, la humilitat, la fe, la felicitat, el tacte, la confiança, l'esperança,  l'agraïment, la saviesa, els somnis, el penediment i l'amor per als altres i propi. són coses fonamentals per anomenar-se  GENT.
     Amb gent com aquesta,  em comprometo per al que sigui per la resta de la meva vida, ja que per tenir-los al meu costat, em dono per ben retribuït.
                                       (Mario Benedetti)