Si la vida tingués un objectiu, les coses no serien tan boniques, perquè un dia arribarieu al final i després tot seria senzillament avorrit. Hi hauria repetició, repetició, repetició, seguiria el mateix estat monòton ... i la vida avorreix la monotonia.
La vida continua creant nous objectius ... perquè no en té cap! Quant arribeu a cert estat, la vida us dóna un altre objectiu. L'horitzó no deixa d'aparèixer davant vostre, mai ho aconseguireu, sempre esteu "en el camí" ... a punt d'arribar. I si enteneu això, la tensió en la vostre ment desapareix, perquè la tensió està en buscar constantment un objectiu, per arribar a algun lloc.
La ment contínuament anhela una arribada, mentre que la vida és un seguit de marxar i arribar ... però arribar per tornar a marxar. No té una finalitat. Mai és perfecta, i aquesta és la seva perfecció. És un procés dinàmic, no una cosa morta i estàtica
La vida no es troba estancada ... flueix, flueix i no hi ha altra riba. Quan comprengueu això, començareu a gaudir del viatge en si.
Cada pas és una meta, i no hi ha un objectiu. Aquesta comprensió, una vegada que s'assenta en el vostre centre intern, us relaxa.
Llavors no hi ha tensió perquè no hi ha lloc a on anar,de manera que no us podeu perdre.
(Dia a dia - Osho)
