Cuenta una vieja leyenda universal que, hace muchas épocas, las personas eran animales simbióticos: Iban siempre acompañadas de un pájaro diminuto, de plumaje brillante y canto melódico y como un susurro. Se llamaba Ahora.
Ahora acompañaba a los humanos día y noche, revoloteando por sus cabezas en silencio, y eran pajaritos muy sabios y sencillos. Cada vez que sus simbiontes contemplaban un paisaje hermoso, miraban a alguien a los ojos o vivían cualquiera de esos mágicos eventos que suelen discriminarse solo por ser cotidianos, Ahora les daba un pequeño picotazo en la cabeza y cantaba, y entonces las personas tenían un Momento de Consciencia. Vivían el presente con más nitidez y eran muy felices. De hecho, los Ahora se alimentaban de las emociones que se desprendían de estos momentos, y de ahí la simbiosis.
Había gente que se hacía muy amigos de sus Ahoras y éstos les daban Momentos de Consciencia a cada instante. Sin embargo, algo ocurrió. Llegó un punto en que, por motivos siniestros, la gente empezó a establecer relaciones con otras dos aves, una de plumaje negro y otra blanco: se llamaban Antes y Después, y poco a poco, Los Ahoras fueron muriendo, la magia de los pequeños detalles desapareció, y los Momentos de Consciencia se perdieron para siempre.
Mas éste no es el final de la historia, pues la leyenda asegura que los hermosos Ahoras, aunque ya no puedan volar ni picarnos, siguen viviendo en el alma de cada uno de nosotros, esperando que retomemos la simbiosis y podamos ver la magia de nuevo.
Incluso dicen algunos que… si cierras los ojos, respiras hondo y sonríes, podrás sentir en el corazón y en la mente, el canto y el picotazo del Ahora, y al volver a abrirlos el mundo será brillante.
( autor Oscar Soria)
A vegades em venen persones a la consulta només amb la intenció que els hi prepari un flascó de flors i llestos (com el que va a una farmàcia perquè li preparin una fórmula) i cap a casa a veure si troben una millora i saber si funcionen les flors. Doncs ja us dic jo que aquesta no és la manera. Tot i que sol haver-hi una millora dels símptomes, aquesta millora serà passatgera si no aprofundim amb la causa d'aquests símptomes, perquè no hi ha una flor concreta pel mal de cap, l'insomni, l'estrès etc.
El que s'ha de fer perquè les flors funcionin és una teràpia, per esbrinar quin es el conflicte emocional que ha provocat la malaltia i aquesta teràpia floral és un procés en el que intervenen diversos factors, d'entre els quals la fórmula preescrita és només un d'ells. Dit d'una altra manera, la teràpia no només són les flors, sinó també l'enquadrament terapèutic, la gestió d'expectatives, la relació terapeuta-client, els objectius terapèutics, etc. i sobretot el compromís per part del client amb ell mateix de responsabilitzar-se de la seva situació i prendre consciència del seu creixement evolutiu.
Per això després d'un temps, que no sol ser molt llarg, si la persona té ganes de treballar-se, fer una teràpia, estar prenent de forma continuada i constant les flors (de forma contrària, sempre ens quedarem a mitges) quan hem acabat el tractament, la malaltia emocional, el problema desapareix de forma definitiva ja que la curació prové d'una evolució interior.
La lliçó apresa no es pot desaprendre.
Les Essències Florals no són medecines, la seva actuació és vibracional i es basa en l'harmonització interior. Un cop aconseguida l'harmonització la persona adquireix recursos interiors tals que li permeten fer front als seus conflictes interns d'una manera sàvia i natural.
